És segura l’aigua de l’aixeta?

Sí, sens dubte. L’aigua de l’aixeta és la més controlada del món. 

El 80 % de l’aigua que consumim a Terrassa es capta del riu Llobregat, es tracta a l’ETAP d’Abrera (Estació de Tractament d’Aigua Potable) per tal de garantir la seva potabilitat, és transportada fins als dipòsits de Terrassa i s’analitza segons els criteris del RD 140/2003 que regula la qualitat de l’aigua de consum, abans de ser distribuïda per la xarxa. L’aigua s’analitza 365 dies l’any, i en laboratori extern acreditat.

El tractament de potabilització, que té lloc a la planta ETAP d’Abrera, comprèn:

    1. Una primera oxidació amb permanganat potàssic per eliminar els components no desitjats
    2. El procés de coagulació i floculació, mitjançant la qual es decanten per gravetat altres compostos
    3. La filtració amb sorra per l’aigua dels pous
    4. La filtració amb carbó actiu per l’aigua del riu, les partícules del qual actuen com esponges, retenint compostos orgànics
    5. I, finalment, la desinfecció amb clor. La cloració és el procediment més estès en la desinfecció d’aigües de consum. El clor, que reuneix la majoria de les propietats del “desinfectant ideal”, destrueix els microorganismes gràcies a la seva acció germicida. La cloració, obligatòria per llei, juntament amb la composició dels materials de la llera del Llobregat, amb força quantitat de sal, fa que s’accentuï el gust de la petita proporció de clor que porta l’aigua de Terrassa. Això tampoc vol dir que no sigui saludable ni molt menys. Els tècnics de TAIGUA treballem constantment per millorar això de manera que no només sigui bona per a la salut sinó també de gust agradable.

A part de la sal NaCl, també és característic de l’aigua que prové del Llobregat la seva Duresa (combinació de Ca i Mg), que a Terrassa, té un valor elevat, tot i que és un paràmetre que no condiciona la potabilitat, a l’hora que tampoc és modificable amb un tractament convencional com el que disposa actualment l’ETAP d’Abrera. Sent conscients que aquesta dada és important per regular correctament els aparells electrodomèstic, com rentadores i rentaplats, tenim a la nostra web dades mensual i anuals de duresa expressades en diverses unitats, a disposició dels instal·ladors i les persones usuàries que ho requereixin.

Actualment a Terrassa tenim 11 punts de mesura de clor en continu, que es gestionen des d’un telecontrol, a part de les mesures manuals de clor que es prenen cada dia pels operaris de presa de mostra, i les mesures que es fan al laboratori extern

Quantes analítiques fem a l’any?.

Per un costat hi ha les analítiques de procés, que són les que es fan al laboratori que tenim a l’ETAP d’Abrera, per controlar tot el procés de potabilització. El 2020 es van analitzar 18.000 paràmetres.

I per altre costat hi ha les analítiques que es fan a l’aigua que s’està distribuint per xarxa. El 2020 es van analitzar prop de 22.000 paràmetres entre els fet en laboratori extern i els mesurats in situ pels propis operaris de TAIGUA.

Com fem la presa de mostra?

La fem amb operaris propis de TAIGUA, que fan la ronda diària segons la planificació diària del nostre Pla Sanitari de l’Aigua; prenen mostra i fan mesures in situ. Actualment tenim definits 90 punts de presa de mostra entre dipòsits i xarxa.

On ho publiquem per a la informació general?. Es penja físicament en el taulell d’informació que tenim a l’entrada de les nostres oficines i en aquesta web, en aquest enllaç, on trobareu analítiques tipus control i tipus completa, que anem penjant periòdicament, amb un plànol de situació dels punts.

Quines línies d’actuació se seguiran per millorar el gust de l’aigua i acotar les seves característiques?, l’Ajuntament ha contemplat quatre línies d’actuació. La primera contempla la formació d’un equip específic de tastadors professionals que permeti identificar les qualitats de l’aigua de Terrassa per definir el seu sabor. La segona, la participació d’un equip no professional per fer sessions de tast amb el mateix objectiu. La tercera és l’encàrrec d’un estudi que permetrà comparar, entre altres qüestions, la diferència entre les alternatives domèstiques al consum d’aigua d’aixeta (aigua embotellada o sistemes d’osmosi) i una solució que sigui de caràcter públic. I la quarta, el projecte de construcció d’un nou dipòsit d’homogeneïtzació i regulació a la planta d’Abrera, que contribuirà a millorar el gust i la seva salinitat.

Aigua de l’aixeta o embotellada (aixeta vs. plàstic)?

Un consell per millorar considerablement el gust de l’aigua de l’aixeta és posar-la a la nevera a refredar en una gerra de vidre i consumir-la fresca; o afegir-hi unes gotes de llimona o un tall de llimona mateix dins la gerra. Si consumim aigua de l’aixeta estem contribuint activament a disminuir el plàstic, que ja veiem els efectes negatius que està ocasionant, a més a més de l’estalvi econòmic. Un litre d’aigua envasada ve a costar aproximadament mig euro i un litre d’aigua de l’aixeta val bastant menys d’un cèntim. Unes 300 vegades més barata l’aigua de l’aixeta.